L'última entrada del curs

Avui escric el que és i serà l'última entrada d'aquest diari i ho faig per respondre aquestes preguntes que ens ha plantejat l'Alba, la nostra professora.

1- Has aprés?

Aquesta sembla una pregunta trampa, però diré que si que he aprés, és la veritat.

2- Com notes que has aprés?

És molt senzill, ho noto pel fet de plantejar coses a classe, i relfexionar a classe i després reflexionar-hi a casa, alguna cosa queda i si és interessant (significatiu) per a l'alumne (en aquest cas jo mateix) encara s'aprén i es queda més.

3- Ha canviat la teva manera d'entendre la ciència des del primer dia de classe?

Jo crec que la manera d'entendre la ciència no és, sinó la manera de com tractar-la, com podem enfocar aquest aspecte, com podem arribar a saber alguna cosa de la que no estem segurs referint-nos a algun fet o acció relacionat amb la ciència... Podria dir que he après a reconduir la manera d'entendre la ciència.

4- Què creus que ha aprortat cursar aquesta matèria a la teva formació com a mestre?

Hem provat moltes metodologies a classe i això fa que et plantegis tu com encarar una assignatura de ciències, fer-la dinàmica, pràctica però al mateix temps entenedora i significativa pels alumnes. Maneres de fer i veure és el que m'ha aportat a mi i realment és de les més funcionals de la retitulació.

5- Punts forts i punts febles del curs. Amb què has disfrutat més i amb què t'hagués agradat aprofundir?

Els punts forts per mi les sessions és pràctiques, i els febles, algunes coses massa específiques que probablement no es treballin a nivell de primària i que es podríen haver canviat per contingut del nivell al que nosaltres estem encarats. 

He disfrutat amb les sessions pràctiques ja que és el punt fort com he dit abans, però no se ben bé que m'hagués agradat aprofundir, trobo que cal saber una mica de tot i si volem aprofundir més sempre és pot fer pel nostre compte, amb algunes recomanacions del tutor.

6- Recomanacions a tenir en compte que haguessin pogut millorar el teu aprenentatge, tant des del punt de vista de la docècia com del teu paper d'alumna/a.

El meu paper com a alumne, com tothom segurament dirà en el seu comentari ha estat correcte, però dient la veritat no enganyo a ningú. He estat participatiu en les sessions i interessat en el que s'hi deia, probablement tenint algun moment d'absentisme mental però qui no els té aquests moments? 

Pel que fa a la docència no em puc queixar, sempre he anat entenent-ho tot i qualsevol cosa que no s'entenia s'explicava sense cap problema. No em ve a la ment cap recomanació.

Ara ja em despedeixo i fico el punt i final a aquest diari d'aquest curs 2011/2012 de la retitulació.

Bones vacances. 

Analitzem les dades de la Mitjana i fem un pòster

Aquesta vegada ja sabíem quina sessió ens esperava ja que la professora ens havia explicat el que faríem i probablement com estem al juny i acabant la retitulació doncs fagi una mica més de mandra tot.

Bé, avui la sessió l'hem començat analitzant les dades de l'altre dia a la Mitjana, hem ficat en comú totes les dades que vam recollir i les hem començat a analitzar per grups. Per exemple a nosaltres ens sortia que segons els nivells de nitrats de les aigües, aquestes estan contaminades i amb risc d'eutrofització. D'altra banda segons els nivells de fosfats ens indica que les aigües estan netes i sense risc d'eutrofització i quan ens fixem en el pH trobem que el nivell és òptim per a la vida. Parlant amb els altres membres del grup que analitzaven els invertebrats hem arribat a la conclusió que a nivell biològic el riu està molt sa però que l'índex de la qualitat de la zona de ribera és intermedi.

Quan ja hem obtingut totes les dades possibles i conclusions, hem mantingut els grups de posada en comú i hem començat a fer el pòster, els cinc primers minuts hem anat una mica perduts, però després hem agafat un bon ritme de treball i al·lucinareu amb el que diré ara, però hem estat mitja hora més a classe perquè ja havia passat de les 21 hores i encara continuàvem allí fent el pòster sobre la qualitat ecològica del riu Segre.

Avui hem anat per feina i podem demostrar i hem demostrat que quan ens fiquem tots a una i anem per feina en una tarda podem teni un pòster mínimanent treballat sobre la qualitat ecològica del riu Segre. Ha estat la última sessió amb la professora, que crec que encara no he esmentat el seu nom, Alba i hem donat una bona imatge de cara a final de curs i no la típica de desmotivació que normalment s'aprecia perquè ja arriba l'estiu i encara es fa classe.

Visita al parc de la Mitjana

Avui hem realitzat una sessió especial, de tres hores també, i hem traslladat la nostra aula al parc de la Mitjana de Lleida. Realment les sortides de camp sempre són molt més entretingudes que fer classe en un aula per molt dinàmica que pugui ser, no superarà mai a una sortida de camp.

Com som uns quants a classe, ens hem dividit en dos grups, però abans hem anat caminant per l'interior del parc mentre la professora ens anava explicant diferents propietats de l'ecosistema que trobem en la Mitjana. Resumint, és un bosc de ribera i ho justifiquem per la seva vegetació i l'ajuda d'un dossier molt útil que tenim en les nostres mans.

Un cop arribem al pont de fusta, ens dividim en el dos grups que havíem fet anteriorment i uns ens fiquem a analitzar la profunditat que hi ha al riu per saber el cabal que té i un altres es fiquen a mirar els invertebrats que hi podem arribar a trobar. En el meu cas sóc dels que mesuren la profunditat del riu. Hem hagut de fer alguns càlculs a ull perquè com podeu apreciar en la imatge el pont no està sempre al mateix nivell, però ho hem pogut solucionar. 

Hem arribat a la conclusió amb els càlculs que el cabal del riu és de 22 metres cúbics per segon. També hem calculat la velocitat del riu (0'20 m/s) el pH de l'aigua (neutre) i els nivells de fosfat i nitrat en l'aigua que ens servirà tot per la propera sessió a l'aula on analitzarem les dades millor i ficarem en comú amb l'altre grup el que hem trobat i observat.

Avui ha estat un dia de classe molt divertit però hagués estat millor tenint en compte que a l'estiu hi ha una quantitat bastant elevada de mosquits i que si es pot reconsiderar aquesta activitat es pot plantejar quan no fagi tanta calor i així els mosquits encara no estan tan actius i es pot treballar més fàcilment i sense cap preocupació de que et piquin. És una cosa a tenir en compte per la propera vegada.

Jocs dels senglars, comencem el riu

Avui les nostres estimades companyes Vanessa i Ester han començat dibuixant el gràfic que vam obtenir al jugar al jocs del bosc dels senglars en l'anterior sessió. Perquè us feu una idea el joc tractava d'uns senglars que havien d'aconseguir recursos (3 tipus diferents) llavors el joc implicava atzar i de tant en quant alguna modificació de l'atzar però amb causes justificades (un incendi, inundació...). Al jugar al joc obteniem uns resultats de recursos i senglars, i cada resultat era una generació de senglars. 

Un cop analitzades les gràfiques i comentades arribem a la conclusió que el punt on tenim 6 recursos i 6 senglars és la capacitat de càrrega de l'ecosistema ( el punt d'equilibri). El joc va ser molt divertit, fins i tot va caure gent pel terra de lo motivats que estàvem i perquè ens ho preníem seriosament. També hem arribat a la conclusió de que l'equilibri es basa en l'atzar.

Hem continuat amb el power point, i hem començat un altra activitat, aquesta vegada relacionada amb el riu. Nosaltres ens hem ficat per parelles i el David i jo érem un grup. La professora ens ha repartit 5 imatges diferents i nosaltres hem tingut que dir algunes propietats de les imatges que tenim al davant.

1.- Llúdriga menjant un peix.

2.- Meandre ( curves que fa un riu).

3.- Curs alt del riu.

4.- Bosc de ribera.

5.- Cicle de l'aigua.

Un cop les hem observades i comentades totes relfexionem sobre quina relació guarden entre elles mateixes, però després amb la resta de companys fiquem tot en comú perquè ells tenen 5 imatges diferents a les nostres que expliquen altres coses i les comentem entre tots. Realment interessant i convincent manera d'aprendre alguns conceptes sobre els rius i tot el que els hi passa i els hi deixa de passar. 

Avui realment comparant amb la sessió anterior avui ha estat molt millor el plantejament de la sessió per part de la professora ja que hem anat combinant estones de relfexió amb estones d'atenció i sempre donant exemples pràctics com és el cas de les imatges i les gràfiques.

Les proves, un text i un joc

Avui comencem unes sessions especials, ja que fins ara les feiem de dues hores i per complir l'horari establert aquests últims dies les farem de 3 hores, realment dur.

Avui hem comentat alguns apartats del power point que ens exposava la professora i hem comentat el parentesc evolutiu amb moltes espècies, ja que tots en un moment erem un mateix ésser que sortia de l'aigua per obrir-se pas cap al desconegut medi terrestre.

Acte seguit ens trobem amb un altra activitat pràctica que ens fa reflexionar i molt (tinc una pàgina plena sobre les hipòtesis que ens hem anat plantejant i la pregunta només era:

COM ES VAN PODER FORMAR LES 13 ESPÈCIES DIFERENTS DE PINSANS A LES ILLES GALÀPAGOS?

Doncs bé, això ens ha portat de cap tota la sessió, i amb l'ajuda d'aquesta gran imatge hem arribat a la conclusió resumida que el primer pinsà va marxar del seu lloc d'origen per uns motius "X" ( que intuim quins són) llavors un cop van arribar a les illes galàpagos del moviment migratori per força es van haver d'adaptar, però com cada illa era diferent, l'adaptació a aquesta era diferent també per tant van anar sorgint/quedant les espècies que més facilitat tenien per viure en aquell entorn. Aquest és el motiu pel qual trobem diferents pinsans a les illes galàpagos.

Després de reflexionar molt sobre això i donar-hi mil voltes hem treballat un fragment d'un text del llibre "Supercooperadores" de Martin A. Nowak. Hem plantejat algunes preguntes sobre el text i sobre el que aquest tractava, sobre l'evolució i la supervivència tot relacionant-ho amb l'activitat anterior i algunes preguntes sobre la nostra raça. Realment aquesta part m'ha començat a cansar ja que portàvem una estona donant-li canya a la nostra ment i encara ens estava demanant molt més, una mica més i treiem tots els alumnes fum del cap. Probablement estigui exagerant però avui tinc raó.

Per ana finalitzant, però no del tot la sessió, hem començat a treballar un altre power sobre les espècies que ens explica una mica les teories sobre el canvis en aquestes i com esdevenen. Quelcom breu en la sessió d'avui. I ara si per acabar hem començat un altre power relacionant el que hem comentat abans de les espècies, però ara amb el seu ecosistema i la seva contextualització. Podem extreuren un esquema final.

I finalment hem fet un joc que treballarem breument en la propera sessió, per tant ja us l'explicaré en la propera entrada del meu meravellós diari de ciències.

Avui realment ha estat una classe molt dura degut a les 3 hores de durada, semblava que no acabàvem mai, però la primera part de la sessió ha valgut la pena, de cara al final ha resultat una mica més difícil d'aguantar i el joc final ha quedat molt apagat al fer-lo al final i deixar les conclusions pel dia següent.

Les egagròpiles i el que aquestes ens diuen

Avui la classe no podia haver començat millor, quan la professora ha tret les egagròpiles que ens va ensenyar  fa unes sessions em vaig "emocionar" en certa manera. A mi m'agrada molt trastejar amb les coses i observar-les, és a dir que quan era nen m'agradava molt anar al laboratori a fer coses i provar experiments. 

La sessió estava plantejada de la següent manera:

1.- Disecció de les egagròplies.

2.- Recosntrucció dels ossets.

3.- Quina informació treiem del que trobem?

Gràcies a l'ajuda d'aquesta imatge hem pogut anar descobrint que és el que aquesta oliva anava menjant, tot i que els ossets arriben a ser molt petits i per mi, degut a que tinc les mans una mica grans, em resultava una mica difícil agafar els ossets i observar-los sense trencar-los més del que ja ho estaven. Finalement vam aconseguir reconstruir gairebé tot un esquelet d'un micromamífer i vam fer una fotografia i tot, però la meva companya Ester és qui la va fer i la té ella i com no m'he l'ha pogut passar us fico aquesta imatge perquè tingueu una idea del que teníem sobre la taula al acabar la pràctica.

A partir de les egagròpiles d'aquestes òlives podem extreure un munt d'informació, les zones on han estat, quina alimentació tenen, reconstruir l'hàbitat en el que viuen... 

Però ara que ja hem fet nosaltres tota la feina ens toca pensar que hauran de treballar els alumnes per resoldre tot això? Ara tenim la següent imatge que ens planteja un repte:

Doncs bé, molt senzillament el que hauran de fer els alumnes és el mateix que hem anat fent nosaltres, primer classificar-los segons la seva semblança, després aplicar un filtre de segons la funció que fagin, un altre de segons el nombre de dits, la mida, l'ambient (medi) i com a conclusió pensem que l'hàbitat determina les diferències anatòmiques. Acabada la pràctica veiem que hem encertat bastantes extremitats i que els nostres filtres aplicats són prou bons i són els que hauríem de fer veure als nostres alumnes que han d'escollir.

Avui hem tingut una classe molt entretinguda i que m'ha tingut des del primer moment enganxat, probablement el moment de les egagròpiles l'hem allargat un xic massa però fins que no hem tingut gairebé tot l'esquelet muntat no he parat.

L'Eduard i les seves explicacions

Avui per sorpresa de tots el nostre company Eduard ens ha donat ell tota la classe, les dues hores. 

Amb l'ajuda d'una presentació ens ha introduit el tema de facilitar la competència científica aprenent a llegir ciències.

Primerament ens plantejava preguntes com ara:

- Per què desenvolupem les competències?

- Quins són els aspectes didàctics del nou enfocament competencial?

Bé, per resoldre una mica aquests dubtes i com fer-ho adequadament el que ens ha plantejat és tenir en compte els següents aspectes:

- Contextualització de l'aprenentatge mitjançant la resolució de problemes.

- Organització del treball per aprendre.

- Per aprendre cal saber autorregular-se.

- Llegir per aprendre ciències.

Pel que fa a tot el que he comentat fins ara, dir que els aspectes que s'han de tenir en compte són molt correctes, sobretot l'últim m'atreviria a dir, ja que si no llegim no aprenem a no ser que ens ho expliquin, però no sempre hi haurà algú per fer-ho, per tant un text és una molt bona eina per aprendre qualsevol cosa, no només ciències. El primer aspecte també és molt important, vindria a ser el que nosaltres fem molt sovint a classe, fer-nos preguntes, plantejar hipòtesis i sobretot reflexionar sobre allò que fem, una prova ben clara és aquest diari que ara mateix estic escribint. 

Més tard, hem començat una fitxa vinculada a una activitat posterior, però segons la meva opinió no ha estat del tot profitosa aquesta activitat, ja que no quedava molt temps i l'Eduard encara ens volia exposar algunes coses més. L'activitat anava vinculada a la lectura crítica, perquè el títol era una mica enganyós i no feia una referència al contingut de la notícia. 

Per finalitzar han sorgit del no res aquestes preguntes clau de la sessió:

Que necessita un mestre avui en dia? Com ha de ser/actuar?

Doncs bé, un mestre necessita moltes coses avui en dia, però primerament el que necessita un mestre és estar ben format i que realment li agradi allò que està fent perquè sense motivació no s'arriba a cap lloc i els alumnes ho arriben a notar i queda reflexat en les sessions que es treballen. Com ha de ser i actuar, doncs això ja hi han unes certes normes socials que ho estableixen, però sobretot diria que ha de ser comprensiu i tenir en compte el nivell de cada alumne i fins on pot arribar.

La sessió d'avui, com estic acostumat a un altre tipus de sessió no m'ha convençut tant com altres dies, però la part final l'he trobat interessant molt més que el principi m'ha resultat una mica més dur.